Acceso a usuarios
     |
|
|
Top Panel
| |
|
|
Agrupación de Comparsas de Moros y Cristianos 'MARÍTIMO' de Valencia
ACTES DE LA AGRUPACIÓ DE COMPARSES DE MORS I CRISTIANS “MARITIM”
AMB L'ADVOCACIÓ DEL NOSTRE PATRÓ SANT PERE
MIG ANY
Este Acte emana de la Festa de Moros i Cristians i s'ha convertit en unes jornades de convivència i de presa de contacte entre festers. A la nostra Agrupació es celebra a finals d'abril i es converteix en una Festa de 3 dies, on muntem un Campament i una Fira Medieval canalitzada, fonamentalment, a la família i, sobretot, als menuts amb activitats per a que coneguen costums de la terra, elements de coltiu, faenes, formes d'artesania etc .. El punt culminant és l'Entrada infantil que organitzem al Passeig Marítim de Les Arenes i on es poden apuntar tots els xiquets de 3 a 13 anys que vullguen conèixer la Festa de Moros i Cristians, una de les Festes més importants de la Comunitat. Per rematar l'esplèndid dia un "Puxter Fester" que dóna el punt final a un gran cap de setmana.
PREGÓ
La nostra Festa Gran de Juliol comença amb el Pregó de Festes. Al Teatre El Musical del Canyamelar dins del Marítim i per a tota València, es proclama als quatre vents que els Moros i Cristians de MARÍTIM, de VALÈNCIA estan disposats per a la Batalla Festera. Per a aquest càrrec busquem a persones amants de la Festa. En els últims anys han estat els nostres pregroneros Boro Peiró, Angeles Hernandez, Juan Pedro Gomez, Manuel Andrés Zarapico, etc., amants de la Festa que amb les seves paraulas han engrandit la nostra Festa
ENTRADA
És l'arrel de la nostra Agrupació i, per tant, el nostre acte més tradicional. Les Comparses que composen l'Agrupació MARÍTIM s'engalanen amb els seus vestits i desfilen amb orgull davant dels seus Bandes de Música.
La Festa de Moros i Cristians són una continuació de l'antiga soldadesca que participava en les Festes Patronals. La soldadesca no era més que la companyia de arcabussers que formava l'antiga Milícia, que al segle XVII va començar a acompanyar a la Imatge del Patró o de la patrona de la població en les romeries i en les processons disparant les seves arcabussos.
La soldadesca tenia una organització militar que han conservat fins l'actualitat en les comparses de les poblacions amb més tradició festera (trets d'arcabusseria en les romeries i processons, arena de banderes, càrrecs de capità, alferes i sergent, etc.). I aquestes Milícies utilitzaven naturalment la música per a desfilar, de manera que els Músics militars eren fonamentals en l'exèrcit i van formar fins al segle XIX les bandes de música militar.
L'Entrada de Moros i Cristians que organitza nostra Agrupació és un Acte que està integrat en el Programa Oficial de la Fira de Juliol i discorre al llarg del carrer de la Reina, omplint de color els carrers del Cabanyal i Canyamelar amb els seus Esquadres, els seus ballets i la seva música.
ENTRADA INFANTIL
Cada vegada més consolidada l'Entrada Infantil que organitzem al Passeig Marítim, dins dels actes del nostre Mig Any, és una aposta pel futur de la nostra Festa i això es demostra en que els xiquets, quan participen una vegada, volen repetir tots els anys en tornar a desfilar orgullosos del seu vestit i la seva presència en una Festa que poc a poc va calant en ells.
ALARDO
El alardo és el simulacre de combat entre moros i cristians que se celebra per recordar la batalla. El seu origen es remunta a la revista periòdica que el rei passava, en l'Edat Mitjana, a aquells que tenien terres per concessió real i estaven obligats a mantenir disposa el cavall i les armes per la guerra a les ordres del monarca. Aquest acte és habitual en la majoria de les poblacions on se celebren festes de Moros i Cristians.
DESEMBARC – EMBAIXADES
Una vesprada de juliol, a la platja de les Arenes, amb l'additament de la música, la pólvora, el soroll, el ball, el foc i el mar, és un cúmul de sensacions que no podíem deixar que estigueren fora de nostra Festa. 
Al Desembarcament es dramatitza el asedi de denou mesos que va patir la València de Ben-Yehhaf, Balansinya, per part de les tropes del Cid, i les escaramusses de les que es van haver de donar en aquest temps de cèrcol. De la mateixa manera, després de la presa de València pel Campeador, recreem la primera gran derrota de les tropes Almoràvits en terreny ibèric, que es va produir en la Batalla del Pla de Quart al desembre del 1094, sis mesos després de la presa de la Ciutat per Rodrigo Díaz de Vivar.
La representació acaba l'any 1102, mort ja el Cid en 1098, i València abandonada per Doña Jimena i presa, un cop més, pels Almoràvits de Ben-Yousuff, que es van trobar a la seva estimada València en flames. Una de les característiques pròpies de la nostra Festa, que ens diferencia de la majoria de les poblacions festeres, és que, en cenyir el procés històric a aquests vuit anys, els vencedors, sense batalla, són els Moros.
Sí, efectivament, a València-Marítim, guanyen els Moros. En 1102 València és incendiada i abandonada per les tropes cristianes. Els Moros ocupen València.
Caldrà esperar 1238 per a que el Rei Jaume I, reconquisti definitivament València, però això, ja és una altra història ...
CONCURS MÚSICA
L'Agrupació de Moros i Cristians "MARÍTIM" organitza el Concurs de Composició de Música Festera Mora i Cristiana CIUTAT DE VALÈNCIA, canviant la modalitat cada Edició per abraçar les seves tres modalitats: Cristiana, Mora i Pasdoble.
Esta Festa va tan lligada a la música perque la música sola ja és una festa. Esta música, la que sentim en marxar de cercavila, siga Moro o Cristià és el que s'anomena Música de Moros i Cristians o Música Festera. L'objectiu d'aquest Concurs és divulgar i estimular la creativitat dels compositors en esta àrea musical.
CONCERT
El Concert Fester és un Acte fonamental de nostra Festa. Des de la creació de nostra Agrupació cada any hem celebrat este Concert, sempre amb gran afluència de públic. Des del primer moment hem apostat per Bandes de música coneixedores de la música festera, fins i tot d'altres poblacions festeres, com l'Olleria o Benissa, per a que nos ferem vibrar amb les seves interpretacions.
DIA DEL PATRÓ
El diumenge de nostra Setmana Festera és el Dia del nostre Patró, Sant Pere, patró dels pescadors del nostre Marítim, i la advocació és fonamental per tancar la Trilogia Festera on es basa nostra Festa de Moros i Cristianos.
San Pere Apòstol, se sent satisfet a honrar amb una Desfilada de Gala, on els nostres Capitans li redixen homenatge i veneració a l'Església de Crist Redemptor de la nostra entranyable carrer de la Reina.Tras això, menjar de Germanor al Campament, com a punt final de les nostres Festes
CONCLUSIÓ
La Festa és, a l'origen, rememoracions dels actes de Conquesta i Reconquesta que les diferents poblacions festeres van patir, inicialment conquesta sarraïna i reconquesta per les tropes de la Creu, amb l'advocació del patró.
Cada població té la seva característica pròpia, on en les Entrades, tant Mora com Cristiana, té el seu Acte més rellevant. Un altre Acte fonamental són les Ambaixades, on es convida a l'ocupant de la Ciutat, com a pas previ a la batalla, a abandonar cedint als quals la envolten. Aquest Acte es pot convertir en Desembarcament quan la localitat és costanera, tal el cas de València. Dianes, Alardos, on la pólvora, com no, és element indispensable. I una cosa fonamental, LA MÚSICA, sense ella no hi hauria Festa de Moros i Cristians. Tot això constitueix LA TRILOGIA FESTERA.
La festa de Moros i Cristians, homenatge a la convivència entre cultures, neix com rememoració de l'etapa de poder musulmà a la Península Ibèrica i de les batalles que van alternant el poder entre musulmans i cristians. En algunes zones costaneres, amb la festa es recorda la lluita contra pirates barbarescos dels segles XV, XVI o XVII.
La festa de Moros i Cristians és una de les celebracions més genuïnes dins de l'ampli i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició a tot Espanya. Aquesta festa té un origen i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint al mateix temps amb un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. No obstant això, és el seu component teatral i representatiu de la història el que la fa única en el seu gènere.
La invasió i dominació musulmana a la Península Ibèrica durant diversos centenars d'anys va deixar una gran empremta en la societat medieval espanyola, que no va acabar amb el final de la Reconquesta dels regnes cristians a la fi del segle XV. No obstant això, amb el pas dels segles, les poblacions que celebraven Moros i Cristians van enriquint i modelant aquesta representació històrica adaptant-la a fets històrics locals o altres fets històrics esdevinguts al llarg dels segles passats d'especial rellevància social, com les campanyes contra els pirates turcs o barbarescos en els segles XV, XVI i XVII en les costes valencianes o la presa de Tetuan per part de l'exèrcit espanyol a mitjans del segle XIX, que va suposar un renaixement de la comesa històrica i cultural en relació amb el món àrab, donant lloc a un renéixer de diferents i interessants noves tradicions i costums al voltant d'aquesta festa que van contribuir a expandir encara més per gran part del territori espanyol i considerar-la cada vegada més com una festa de referència cultural a tot Espanya i que nosaltres, des de l'Agrupació de Moros i Cristians "MARÍTIM" intentem, amb humilitat, rigor i serietat perpetuar i engrandir en la nostra Ciutat.
